Espais Naturals de l'Aiguabarreig

L'Aiguabarreig són els espais naturals dels Tossals d'Almatret i els massissos de Montllober i Montmeneu; la Serreta Negra, els torrents de la Vallcorna i la Lliberola i la confluència de l'Ebre, el Segre i el Cinca.

 

 

Estació Biològica de l'Aiguabarreig

eba@aiguabarreig.info 

 

 

Organismes que trobareu a l'Aiguabarreig:

Oficina Catalana de Bioturisme

Segueix l'Aiguabarreig a la xarxa:

 

 

 

 

 

Grup de l'Aiguabarreig al Facebook ...i els darrers twitts:

Què és l'Aiguabarreig

Es coneix com l'Aiguabarreig el conjunt d'espais naturals que abraça la confluència dels rius Ebre, Cinca i Segre. Planes, muntanyes i contraforts amb tot un reguitzell d'ecosistemes que tenen el seu centre en els cursos fluvials i els boscos de ribera d'aquest delta interior, el més gran de la península.

Administrativament un vessant pertany a Catalunya i en ell trobem els diferents espais de l'Aiguabarreig de les serres limítrofes. Són el Massís de Montllober, els Tossals de Montmeneu i els Tossals d'Almatret (tots ells dins l'anomenat Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000) incloent-hi els termes municipals de Torres de Segre, Aitona, Soses, Seròs, Massalcoreig, La Granja d'Escarp, Almatret (tots ells del Segrià) i La Pobla de Massaluca (Terra Alta).

 

A l'altre costat, a la riba occidental, es localitzen dins la comarca del Baix Cinca els pobles de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa i ja en la comarca del Matarranya la vila de Faió.

Tots ells doncs sota administració de l'Aragó i dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus Matarranya-Aiguabarreig.

 

Al bell mig de l'Aiguabarreig, just entre Torrent de Cinca i Mequinensa hi trobem la futura (en procés) Reserva Natural de l'Aiguabarreig, que protegeix una part dels boscos de ribera i illes fluvials més extensos del sud d'Europa.

Paisatgísticament a l'Aiguabarreig hi trobem centenars de metres d'amplària d'aigua, amb nombroses illes i els boscos de ribera més extensos de l'Ebre, grans masses de canyissar i amples gleres de codissos (còdols), badines i galatxos, llacunes dolces i salobroses, arrossars i torrents.

És també punt de confluència de la flora estepària, provinent del desert dels Monegres i la flora mediterrània per mitjà de l'Ebre, inclosos alguns elements propis de la muntanya. L'entrellaçada connexió de les riberes fluvials i les llacunes amb un entorn àrid i mediterrani on sovintegen cingles verticals i alhora planes de fruiters l'hi atorguen aquesta riquesa biològica excepcional.

Per aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on els ocells són el grup més destacat, ja que abraça des de les colònies de martinets o tota mena de rapinyaires fins a les aus dels ambients desèrtics, incloent-hi una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. S'afegeixen, notòriament, els rèptils, amfibis i els mamífers amb un extraordinari reguitzell de muricecs (rat-penats), una abundant població de Cérvol i les cada vegada més nombroses Cabra salvatge i Llúdriga.

Els endemismes són notables en l'entomofauna i dins les aigües, junt amb les nàiades, subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció del Silur) poblacions de peixos autòctons com el Fraret o Rabosa de riu (Salaria fluviatilis).

 

L'àrea estrictament fluvial de l'Aiguabarreig és una zona humida de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i sojornada de fauna migratòria. La ubicació en plena depressió de l'Ebre i la proximitat del Delta de l'Ebre l'hi afegeixen valors afegits com a extraordinari connector biològic.